Amic, amat, amb goig també voldria
jeure, xamosa i somrient, al teu costat
damunt la gespa blana, un daurat dia,
sota un frondós arbre, de rosa aponcellat.
I que, del meu cavaller, la lleial testa,
en ma púdica i gentil falda reclinada,
a l'oreig de lliris, violetes i ginesta,
servés la pau de cos i ànima somniada.
Cavaller meu, brau heroi i paladí
reposem un instant damunt l'herba gemada
que, aviat, ben dirligents, nostre camí
rependrem a la rosaba albada
i, dels déus, present preciós i fi,
nostre esmorzar deliciós, és la rosada.
Montserrat Fortuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada