paraules i silencis

els silencis omplen sovint
les paraules de sentit.
en canvi, moltes paraules
moren curulles de silenci .
buides: són com bombolles que esclaten
al més lleu contacte amb la brisa
que pretén enlairar-les..

dic t’estimo i puc estar
reproduint una formula
mil vegades emprada
sense solidesa ni fonament .

puc restar muda
i els meus ulls i els meus silencis
parlar el llenguatge mes
sincer i admirable que
hagi creat mai l’home.

les paraules només prenen sentit
quan resten prenyades
de significatius silencis
que permeten donar-les forma i color.

el so sense silenci no tindria raó de ser
com tampoc el blanc sense el negre,
és l’oposat el que crea al contrari.

les paraules sense silenci
són com els mars mancats
de l’oxigen que els dona vida.
l’aigua hi és, ho omple tot,
però en realitat és aigua morta
on els peixos no poden sobreviure.

una vida farcida de silencis
és una vida prou plena de sentit,
que concedeix espai per a poder
pensar, créixer, crear,
i abocar-ne després la sabia
que donarà fruits madurs, ferms,
perfumats, plens de color, saborosos.

no ens han de fer pas por els silencis,
ans tot el contrari,
masses paraules buides atabalen el cervell
i adormen l’esperit dels homes.
visca el silenci creador!!!!