TOTS ELS COLORS DEL VERD

La vida és dura i verda la verdura. Verd urbà: passes el semàfor. O bé alces el dit i tens un taxi. I rural: un prat verd ple d’ovelles que em nego a comptar. Està bé, el verd. Verd poma. Però també verd bleda, verd espinac, verd mongeta tendra, i a fugir corrents que la mare m’empaita amb el plat de la verdura! Verd. Albert. El meu amic Albert. Verd solemne i pesat, com les cobertes de l’Enciclopèdia Catalana. Verd asèptic i trist de quiròfan: mascaretes i bates amb olor de detergent. Verd del record d’un jersei de llana verd. Verd d’esperança. I el millor: el verd lluent dels camps de blat tendre al sol, onades de verd acaronades pel vent.

Coral Romà

Verde de mis sueños vagos,
luminosa apatía
mango i plàtano
en el árbol dibujado.
El verde prado
de poetas atravesado
juguetea con el dolor
de los amores fracasados.
Verde lago
verde luna,
verde, verde,
lagarto encadenado.
La noche se vuelve verde-gris-azulado
tras la sombra negra
sobre el papel verde
papel emborronado.

Mari Carmen Briones

El Verd m'agrada perquè és el color de l'esperança. ¡I quina falta ens fa, cada vegada més l'esperança!. Esperem que tot el que s'anuncia sobre el canvi climàtic no sigui tant espantós com podria ser, esperem que tots plegats tindrem una mica de seny per fer el que calgui i no deixarem que el verd que dominala terra pugui arribar a desaperèixer.

Ma. Lluïsa

La gespa del meu jardí.
El color dels teus ulls
El color de la maragda.

Montse Fluvià

Als meus cinquanta i pocs reconec que encara estic verda, el que resultaria més aviat patètic si no fos perquè cada persona fa en la vida el que pot, més aviat que no pas el que voldria. I em sento tant verda que avui mateix vesteixo de color verd de cap a peus ens els seus diversos tons, verd pradera socarrimada, verd poma del desig fos, verd deposició de mama quina por i, fins i tot, la meva pell lueix una pàtina groc-verd caca d'oca, d'allò més apropiada. Clar que segons com i perquè, més val continuar verda a la fi que no et cullin de l'arbre de la santa inòpia, amen.

Carme Martín

El verd m'enamora, és el color de l'esperança, encara que diuen encara que dieun que un ruc se la va menjar. Tot això no deixen de ser frases fetes. A mi m'agrada el verd dels prats a la primavera, gaudeixo al mirar el verd de les fulles noves quan broten al cap de munt de les branques. M'admira el miracle de la natura que m'omple de pau i agraïment.

Carme Marqués

Verd del bosc, fosc i ombrívol; verd del prat, tendre com els brots de la vida; verd dels arbres de la ribera, a voltes platejats; verd de les algues sota l'aigua de l'estany, com cabelleres destrenades; verd dels arbres fruiters, transmissores de saba; verd del brat tendre, pa tou de demà; verd de la mar en la llunyania i verd de la vinya tendral, suc que ens dóna vida. Verd del paper on escric, amic dels meus mots, els absorbeix i me'ls guarda.

Núria Soler

Aquest verd tan tendre com el de les fulles dels faigs a la primavera, em porta el record d'un bosc fantàstic, ple d'imaginació genis i fades lluminoses, un bosc que he visitat força vegades, un lloc d'aquests que et netegen l'ànima i t'eixamplen els pulmons. Amb el verd de les fulles damunt, et sents part d'aquest món vegetal, instal.lat damunt de les roques fosques. Et sents en pau amb el que et volta.

Antònia García.

“Vinyes verdes sobre el mar”, és un poema preciós d'en Segarra que, veritablement em fa somniar en aquelles vinyes a la vora de la nostra mar menuda que esperen el sol per madurar i els ruixats que les assaona.
Després, quan havien crescut els fruits, com les perles verdes relluïen i en collir-los semblaven que amb el seu aroma volguessin dir-nos “Per a vosaltres homes hem nascut, em crescut i en lloc de venjar-nos quan ens trapitgeu, us donarem el suc embriagador i, fins i tot, el nostre “esperit”.

Montserrat Fortuny.