ABANS DEL DOLOR EL NO RES

Abans del dolor el no res.

Ara mateix tota jo sóc dolor.
No em cal ordenar
els meus dolors per classes,
mides, intensitats o colors.
El dolor es va fer carn i viu en mi,
fa usdefruit del meu cos
on imprimeix dia a dia
la marca de la casa.
Colpeja la meva ment
amb imatges engroguides
i sons enyorats.
Corseca els meus ulls
que no poden permetre’s
ni malbaratar el plor balsàmic
per manca de recursos.
Em trepana la gola
incapaç d’engolir
tot el que li cal assumir..
Em forada l’estómac
banyat en els àcids destructors de la por.

Irrita els intestins

que buiden detritus defensivament.
Contractura els meus dits
convertint-los en urpes defensives.
Em constrenyeix els pulmons
i no els permet inspirar
l’oxigen de l’oblit.

Abans del dolor el no res.