L'aigua representa la receptivitat femenina,
és la qualitat receptiva de l'agua i de les emocions.
El lotus emergeix d'aquesta aigua,representa l'harmonia perfecta del Univers,
la qual es fa evident quan sintonitzem amb ell
Com cada dilluns, ens hem reunit en el lloc comú. Estàvem pràcticament totes però tanmateix semblava un lloc solitari perquè tu no hi eres.
T'hem escrit unes lletres, segurament no guanyarien cap premi, però tenen el valor de la sinceritat i l'estimació.
Des de casa teva, pots jugar a saber qui és qui, segur que aconsegueixes esbrinar-ho. UN PETÓ MOLT I MOLT GRAN.
Dies de sol il·luminaran de nou totes les hores.
No hem d’oblidar que darrera de tot núvol negre, llueix un cel seré.
Como ave migratoria, Dolores vuelve a la casa amiga, para compartir tantos escritos agradables.
Els núvols passen, el sol surt cada dia i els núvols l’ajuden a ser més bonic.
Hi ha esperança en el sol i en els dies que passen.
El sol surt cada dia encara que no el veiem xiqueta,, la cara neta, el cor ardent i els ànims valents.
L’esguard sempre mirant en davant, la confiança sempre alta, les lluites les guanyen les ànimes franques.
Y, en la arboleda, junto a la reja de la casa silenciada, los cerezos silvestres comienzan a florecer de nuevo.
Et recordo. Oberta amb totes nosaltres. Gaudeixo de la teva companyia i del teu saber. Torna aviat.
Desitjo que tinguis coratge per tornar a passar per tot. Consol estic amb tu.
Consol, acull amb bon esperit, tota la munió de bons desigs que del nostre cor sorgeixen.
Esta tarde, Consol, preparándome para la cita del lunes, recorde aquellas otras de té, música y muchas letras vertidas en tu casa, entre risas, y calor humano.
Consol és un consol pensar que ben aviat estaràs bé del tot, àmim.
Si és veritat que la confiança i els bons desitjos es transmeten i són efectius, s’acompliran per a tu, Consol.
Consol, maca, en davant i tot el demés són punyetes. T’estimo.
Quan et trobis una mica millor, tornarem a gaudir de la Consol que sempre ens anima, perquè les lletres i les paraules sorgeixen de l’ànima.
Sentadas alrededor de la mesa, nuestras manos enlazadas formando el círculo mágico y como posesas salmodiando: Consol, t’esperamos, Te esperamos, Consol.
Consol, avui quan he arribat a Rocaguinarda no hi eres. Vull veure’t ben recuperada. Que la teva presència al taller en doni ànims per continuar escrivint. T’estimo.Consol, et trobem a faltar. Aquest taller sense tu està mancat de paraules.
