La Consol ens ha deixat i camina per corriols de pau.
Aquí enyorem la seva mirada franca, la parla fluïda i generosa, sempre ràpida en la resposta, gran comunicadora, amb qui era fàcil establir lligams afectius.
Les idees, els pensaments i els sentiments, brollaven impetuosos, cercant la ploma, dirigida al full immaculat, posant negre sobre blanc, línea rere línea, omplin llibretes, que ella guardava com a tresors ordenats primorosament en lleixes.
D’esperit assedegat cercava l’aigua de la font profunda de l’ànima, i aquesta generosa brollava segons la demanda, i en el seu cas abassegador.
Independent, amiga sincera, gaudia de l’afecte de tot aquell amb qui tractava.
Dono gràcies per haver-la conegut. La seva llum i el seu amor, romandran per sempre dins el meu cor.
Carme Marquès
01/.12/.08
