De petites i de joves ens fascinava aquell ésser aureolat, fatxenda, que tenia llicència per matar allà on nosaltres no la teníem ni per caçar mosques; mimat per les mares, arengat pels pares i glorificat per la societat, anomenat home, principi i fi de les nostres felicitats o desgràcies que, segons totes les faules, contes i pel·lícules de l’època, era una espècie d’heroi amb superpoders no especificats, que donava sentit les nostres minúscules i avorrides vides de dones.
“Ponga un hombre en su vida”, ric o pobre, lleig o agraciat, treballador o manta, tal valia, la qüestió era: “tenir o no tenir” i cap de nosaltres volia quedar-se per “vestir sants”, més que res perquè malgrat els dubtes sobre el sexe dels àngels el cert és que els més sospitosos de tots els habitants del cel, eren els sants donat que sota les seves vestimentes llargues, no hi havia res per on agafar-se.
Anar de bracet o de la ma d’un bon mascle, doncs, era el summun de la felicitat i de la realització personal femenina amb l’escenificació final del miracle el dia del casament on la família tota cofoia, lliurava la filla al seu nou “amo”.
I aquí comença la veritable història d’amor o desamor i no pas acaba com ens asseguraven les novel·les, perquè a partir d’aquest mateix moment la dona començava a conèixer de veritat amb qui s’havia realment casat.
Si tenien sort i era una persona normal i sense vicis coneguts, el màxim que et podia passar és que et controlés els diners que “ell guanyava” i t’utilitcés com a infermera, criada, planxadora, bugadera, cuinera, mainadera dels seus fills, amant, etc, i sense dret a sou ni a dies de descans.Si els seus vicis eren coneguts, tal com ser borratxo, jugador, manta, putaner, manaire, maltractador, et tocava la grossa.
Malgrat aquest panorama desolador, moltes dones seguien amb els seus marits o parelles primer, perquè no tenien ni ofici ni benefici propi ni prou estudis i segon, pel bé dels seus fills (pobrets ells, si els haguéssin preguntat!).Fins aquí les meravelloses vides de les nostres mares i ara seguim amb la generació següent: dones amb uns certs estudis, amb feina remunerada però mal pagada i amb les idees més o menys clares del que volien fer amb les seves vides.Es podria pensar que el panorama podia haver-se transformat substancialment però a l’hora de la veritat, no ha estat pas així.Els homes, després de tot, no han canviat pas tant, sempre han estat més o menys bé, socialment parlant, per tant, no tenien ni tenen ganes d’alterar la seva manera de pensar ni de fer.Conseqüentment, si la dona casada o no estava o està fins el cap damunt de les dobles jornades, i de continuar fent de infermera, criada, planxadora, bugadera, cuinera, mainadera dels seus fills, amant i acaben demanant el divorci.
Així el número de divorcis al país s’ha duplicat i la majoria sol·licitats per les dones, cansades de l’educació impossible de la seva parella.Està ben clar que, l’home actualment busca dones de les que ja no existeixen i les dones, en canvi, busquem homes o no , que encara estan per fer.I després de tot plegat què, tornar a buscar una altra parella i de volta a començar de nou?. No..... si-us-plau. Així la nova fòrmula és : Cadascú a casa seva i en veíem el cap de setmana quetot@s som molt "guapos".
Tots els bolets són comestibles als menys una vegada, és a dir fins que s’han instal·lat a casa i en fan el seu castell
Carme Martin
Si tenien sort i era una persona normal i sense vicis coneguts, el màxim que et podia passar és que et controlés els diners que “ell guanyava” i t’utilitcés com a infermera, criada, planxadora, bugadera, cuinera, mainadera dels seus fills, amant, etc, i sense dret a sou ni a dies de descans.Si els seus vicis eren coneguts, tal com ser borratxo, jugador, manta, putaner, manaire, maltractador, et tocava la grossa.
Malgrat aquest panorama desolador, moltes dones seguien amb els seus marits o parelles primer, perquè no tenien ni ofici ni benefici propi ni prou estudis i segon, pel bé dels seus fills (pobrets ells, si els haguéssin preguntat!).Fins aquí les meravelloses vides de les nostres mares i ara seguim amb la generació següent: dones amb uns certs estudis, amb feina remunerada però mal pagada i amb les idees més o menys clares del que volien fer amb les seves vides.Es podria pensar que el panorama podia haver-se transformat substancialment però a l’hora de la veritat, no ha estat pas així.Els homes, després de tot, no han canviat pas tant, sempre han estat més o menys bé, socialment parlant, per tant, no tenien ni tenen ganes d’alterar la seva manera de pensar ni de fer.Conseqüentment, si la dona casada o no estava o està fins el cap damunt de les dobles jornades, i de continuar fent de infermera, criada, planxadora, bugadera, cuinera, mainadera dels seus fills, amant i acaben demanant el divorci.
Així el número de divorcis al país s’ha duplicat i la majoria sol·licitats per les dones, cansades de l’educació impossible de la seva parella.Està ben clar que, l’home actualment busca dones de les que ja no existeixen i les dones, en canvi, busquem homes o no , que encara estan per fer.I després de tot plegat què, tornar a buscar una altra parella i de volta a començar de nou?. No..... si-us-plau. Així la nova fòrmula és : Cadascú a casa seva i en veíem el cap de setmana quetot@s som molt "guapos".
Tots els bolets són comestibles als menys una vegada, és a dir fins que s’han instal·lat a casa i en fan el seu castell
Carme Martin
