Vas arribar un novembre
perseguint, pot ser,
d’altres fulles enyorades
d’altres novembres ventosos,
d’altres vides perdudes en l’infinit.
En els ulls el blau del cel lluminós
en les primeries d’hivern,
en el somriure una promesa,
en les mans una carícia.
He pogut comprovar que
et fan por les profunditats difoses
on s’emmirallen les llums
que semblen surar sota el teus peus.
Tal vegada, la bella memòria
reviu ponts solitaris on
la foscúria s’esmicolava
sota la lluïssor de les lluernes del carrer.
No cal patir saps,
són tan sols miratges del record,
bells fantasmes d’altres vides.
Em vas veure i, a l’instant,em vas reconèixer.
I et vas lliurar amb la confiança
de saber del meu amor,
perquè era ja un amor antic i quotidià.
I quan les teves petites mans
van emmarcar el meu rostre
i el van besar,
els teus ulls lluïen amb
una antiga i recordada mirada,
i paraules sense veu
van ressonar dins meu
tot dient-me:
HOLA, JA SÓC A CASA.
