Voldríem,
que amb la tardor
caiguessin les fulles mortes
del nostre desencís;
que enrojolissin les cares
d'aquells que pretenen
moure els fils
dels nostres destins,
i que cruixissin sota
els peus dels innocents,
els ressecs cors del poder.
Les ànimes que volen conservar
un cert grau de llibertat,
davant el trist espectacle
de la mort del lliure criteri,
es retiren al palau d'hivern
cansades per l'esforç esgotador
de tractar de mantenir
la independència moral
davant de qualsevol poder acaparador.
La tardor és temps
de mantenir en guaret
els camps exhaustes
després de la llarga canícula,
Temps hi haurà perquè
reneixin de nou en primavera
quan, de ben segur,
donaran novelles flors d'esperança
en un futur millor.
de mantenir en guaret
els camps exhaustes
després de la llarga canícula,
Temps hi haurà perquè
reneixin de nou en primavera
quan, de ben segur,
donaran novelles flors d'esperança
en un futur millor.
