Si fos aire aniria allà on no es pot anar,
volaria damunt les ones del mar.
Viatjaria arreu.
Les muntanyes foren la meva llar,
m’amagaria sota d’un arbre
de fulles quimeroses i les faria ballar.
Al matí entraria dins la llar
d’un pastor i acaronaria al nin
que dorm al bressol,
quan el nin obris els ulls
i em fes un somrís,
fugiria alegre retornant el meu caminar
amb l’anima plena de tant dolç record.
C. Marquès 6.03.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada