Enllà dels mars infinits, els remolins del cel en una estranya metamorfosi ens aproximen al crepuscle i petites lluïsors dansen en l'espai.
Mentre els estels es piquen l'ullet, parelles deleroses s'estrenyen amb ardor en el fluir harmoniós d'un corrent de vida sense traves.
Els cossos, empesos pel sortilegi voluptuós que mou l'univers, s'emplenen de l'orgia dels sentits. Pells i cabells color de sol o d'atzabeja es confonen en un gronxament lleuger, talment l'oneig del blat bressolat pel vent.
Mentre els estels es piquen l'ullet, parelles deleroses s'estrenyen amb ardor en el fluir harmoniós d'un corrent de vida sense traves.
Els cossos, empesos pel sortilegi voluptuós que mou l'univers, s'emplenen de l'orgia dels sentits. Pells i cabells color de sol o d'atzabeja es confonen en un gronxament lleuger, talment l'oneig del blat bressolat pel vent.
Recuperen una altivesa renascuda com sortits del mar, d'ones canviants, perfumats de sal i d'algues, l'olor màgica del mar.
Es desfan, de matinada, les filagarses de boira i els cors es regalen perles rosades i rams de coral, penyores d'amor, espigolades al mar.
Núria Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada