Diuen els savis que res no dura per sempre. I diuen els poetes que això fa que tota vida transitòria i finita sigui alhora extraordinària i única.
Dintre del període d’anys de treball constant i fructífer del Taller d’escriptura creativa de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, es va presentar l’oportunitat d’obrir aquest blog. S’hi recullen alguns dels escrits sorgits del taller, des de la tardor del 2007 fins a l’inici del 2009, vestits i guarnits per a Internet per la Carme.
El Poder de les Lletres és una mostra del resultat d’una etapa de creativitat compartida, la del taller d’escriptura, que durant molts anys va ser acompanyat i guiat per una persona meravellosa, la Consol, que ens va encomanar la seva passió per la literatura i amb qui vam tenir la gran sort de compartir temps i paraules i una amistat senzilla i generosa fins al final de la seva vida.
L’absència de la Consol ha fet canviar la dinàmica del taller. Ara el grup d’escriptura ha emprès una nova ruta, diferent però també enriquidora, i pensa continuar-la amb il·lusió. Però de moment sembla oportú aturar el blog en aquest punt. Si més no, fins que se’ns obrin noves perspectives.
Avui, doncs, acomiadem aquest blog, que d’alguna manera queda inacabat, com són inacabades gairebé sempre les obres dels homes i les dones. Així i tot, les paraules que cadascuna de nosaltres hi ha posat durant aquests anys hi continuaran vivint, perquè arribin a través de la xarxa fins a qui les vulgui llegir.
A tu, navegant de les lletres que has arribat fins aquí, et convidem a visitar el blog i et desitgem un bon camí.
Taller d’escriptura creativa Rocaguinarda.
2 comentaris:
Ha estat un plaer participar en el bloc i espero que la nova etapa sigui així mateix fructífera i enriquidora.
Carme, acabo de leer que de momento el blog que con tanta ilusión se creó y que con tanto esfuerzo, dedicación, trabajo y gracias a ti ha seguido vivo hasta hoy, de momento, se cierra. Me entristece que tenga un final aunque lo entiendo. Un beso para todas las compañeras hemos vivido unas horas estupendas, juntas, nos hemos reido y llorados, así como compartidos una parte de nuestra vida. Gracias por vuestra compañía y ánimos dados para seguir escribiendo y sobre todo gracias por la paciencia al escuchar esos relatos feroces y estrambóticos que salían de mi mente y a Consol que siendo anda a mi lado espero que le llegue este email. No os olvido.
Mi calle es una plaza
llamada libertad
Mari carmen Briones
Publica un comentari a l'entrada