Consol benvolguda:
Vull donar-te les gràcies per la teva mirada aprovativa, afable i acollidora, pel teu somriure mig tímid, mig agosarat, quan em deies: Apa, Montserrat, m'he de treure el barret amb aquest sonet que tha sortit!.
Sempre veies el millor de cadascuna en els nostres escrits.
Gràcies per les teves paraules al pròleg del llibre "Bocins íntims", el primer del taller on he col·laborat. Paraules que, encara que, dirigides a totes, me les he fet meves en llegir-les i rellegir-les.
Gràcies per haver plorat amb els meus escrits novells, que feien relació a aquella guerra que tu no vas conéixer, per que la vas viure en el fons del cor.
Gràcies per aquelles riatlles que et despertaven el petit elf que portaves dins, en escoltar llegir la feina feta al taller.
Gràcies per estar al meu costat, a casa, quan faig els deures, quan em claves copets de colze quan em quedo aturada i, aquell "va bé" quan recomenço i acabo i ho passo a lordinador.
Gràcies perquè estares sempre al cap de taula, al taller, afirmant amb lleugers cops de cap, cada frase més o menys polida amb el teu somriure amable i comprensiu.
MONTSERRAT FORTUNY
27.11. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada