Adéu, Consol, dona lluminosa que ens has acompanyat en el camí de les lletres, que t’has lliurat, generosa, als vents de la vida i de l’amor, que has lluitat i estimat amb franquesa i amb valor.
Recordaré la teva veu clara i serena, que es feia apassionada quan llegies en veu alta textos que t’agradaven especialment. Llavors s’alçava més intesa i solemne, vivint i recreant cada frase, cada vers. La literatura et transformava, hi nedaves com peix a l’aigua, cercant sempre nous mots que et fessin vibrar, i després ens els oferies, com el pescador que ha trobat al fons marí un tresor antic i que no es pot resistir a ensenyar-lo, a compartir-lo, amb la il·lusió d’un infant, amb la saviesa d’un avi.
La teva presència dinàmica i senzilla feia dels tallers un lloc especial. Sabies trobar sempre un comentari encoratjador i aconseguies que fins i tot les més tímides s’anessin descloent de mica en mica, fins a expressar sobre el paper bocinets de la seva ànima. Has fet que moltes obrissin camins interiors que no sabien que petjarien. Gràcies, Consol, per aquest regal, pel teu mestratge.
Et fascinava aquesta o aquella paraula. Les paraules, sempre les paraules; però sobretot els sentiments i els pensaments de les persones que hi havia al darrere. Cercant una vegada i una altra els ressons secrets que uneixen les experiències dels homes i les dones, que els fan créixer i comprendre.
El teu camí de dolor també el vas compartir, explicant amb delicadesa i valor la llarga lluita a què et lliuraves. I ara nosaltres compartim finalment la pena de quedar-nos sense tu, sense la teva amistat.
Pensem en tu i, pensant-hi, escrivim. Segur que això també t’agradaria.
Ara ja lentament te’n vas cap a la terra dels records, però vibra encara en l’aire el caliu dels moments i els mots que hem compartit.
Coral
Barcelona, 1 de desembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada