Corren el núvols com pensaments passavolants
cap horitzó ni proper ni llunyà no ells acull.
Corren els núvols blancs com conillets de fira
ara hi són i ara no hi són.
cap horitzó ni proper ni llunyà no ells acull.
Corren els núvols blancs com conillets de fira
ara hi són i ara no hi són.
La terra ens manté en suspens
mentre els núvols viatgen,
qual hamaca estesa entre imaginaris
i immensos arbres sota el cel seré.
Corren els núvols sobre l’encerat comú
escrivint els seus missatges sense paraules,
i dibuixant imatges impossibles,
que sols interpreta la nostra imaginació.
Corren els núvols com pensaments passavolants,
cap horitzó ni proper ni llunyà,
malmet la seva ànsia de llibertat.
mentre els núvols viatgen,
qual hamaca estesa entre imaginaris
i immensos arbres sota el cel seré.
Corren els núvols sobre l’encerat comú
escrivint els seus missatges sense paraules,
i dibuixant imatges impossibles,
que sols interpreta la nostra imaginació.
Corren els núvols com pensaments passavolants,
cap horitzó ni proper ni llunyà,
malmet la seva ànsia de llibertat.
Carme Martin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada